Utilize este identificador para referenciar este registo: https://hdl.handle.net/1822/83594

TítuloPotenciar a autonomia através do feedback: propostas para uma aprendizagem híbrida no ensino superior
Autor(es)Cea Álvarez, Ana María
Dono López, Pedro
Lerma Sanchis, Maria Dolores
Mogas Recalde, Jordi
Pazos-Justo, Carlos
Rambla, Xavier
Palavras-chaveAutonomia
Feedback
Aprendizagem híbrida
Estratégias pedagógicas
Autonomía
Retroalimentación
Aprendizaje-híbrido
Estrategias pedagógicas
Autonomy
Hybrid-learning
Pedagogical strategies
Retroalimentació
Aprenentatge-híbrid
Estratègies pedagògiques.
Autonomie
Apprentissage hybride
Stratégies pédagogiques
Autonomi
Tilbakemelding
Hybrid læring og pedagogiske strategier
Informacja zwrotna (feedback)
Nauczanie hybrydowe
Strategie pedagogiczne
Data2023
EditoraUniversidade do Minho. Centro de Estudos Humanísticos (CEHUM)
CitaçãoCea Álvarez, A. M., Dono López, P., Lerma Sanchis, M. D., Mogas Recalde, J., Pazos-Justo, C. & Rambla, X. (2023). Potenciar a autonomia através do feedback: propostas para uma aprendizagem híbrida no ensino superior. Universidade do Minho. Centro de Estudos Humanísticos
Resumo(s)En este manual se recogen algunos de los resultados de la investigación colaborativa llevada a cabo en el seno del proyecto interuniversitario BLEARN AUTONOMY. Este proyecto estaba centrado en analizar e implementar estrategias pedagógicas del aprendizaje híbrido y/o b-learning para fomentar la autonomía en un contexto de mutación provocado por la última pandemia. El marco teórico, integrado por corrientes constructivistas y conectivistas del aprendizaje, pone de manifiesto el transformador cambio de roles entre estudiantes y docentes, cuyas estrategias priorizan la autorregulación a través de una retroalimentación mejorada en contexto digital. En el manual se presenta el proceso de implementación del proyecto en las diferentes universidades y se describen algunos instrumentos (cuestionarios) y procedimientos de investigación (realización de grupos focales y entrevistas), concebidos especialmente para diseñar el perfil de las alumnas meta, para optimizar el envío de feedback docente y recoger los logros metacognitivos de las estudiantes (rúbricas). A través del análisis detallado de los datos, que combina una metodología cualitativa y cuantitativa, se recogen evidencias de que el envío del feedback docente, potenciado por las herramientas digitales, aumenta la capacidad de autorregulación de las estudiantes. Entre las diversas herramientas educativas utilizadas destaca el portafolio reflexivo digital que permite recoger de forma longitudinal muestras del desarrollo de la autonomía de las estudiantes, resulta útil para la planificación de la docencia universitaria y posibilita el envío de un feedback de calidad. Además, en esta parte del manual se incluye un análisis de los informes de retroalimentación que las docentes compartieron entre sí en el contexto del proyecto y en los cuales se identifican no solo varios tipos de retroalimentación en función de las diferentes actividades que las estudiantes llevan a cabo, sino también información sobre el rendimiento y progreso de las estudiantes. El manual concluye con una serie de recomendaciones, dirigidas a las docentes, con el fin de que puedan introducir algunos cambios en la metodología y diseño pedagógico para ampliar la conciencia metacognitiva de las estudiantes de enseñanza superior, propiciar una mayor autorreflexión y desarrollar su capacidad autocrítica, compromiso individual y autoorganización.
This handbook presents some of the results of the collaborative research carried out within the inter-university project BLEARN AUTONOMY. This project focused on analysing and implementing hybrid learning and/or b-learning pedagogical strategies to promote autonomy in a context of mutation caused by the latest pandemic. The theoretical framework, integrated by constructivist and connectivist approaches to learning, highlights the transformative change of roles between learners and teachers, whose strategies stress self-regulation through enhanced feedback in a digital context. The handbook presents the implementation process of the project in the different universities and describes some instruments (questionnaires) and research procedures (focus groups and interviews), especially designed to draw the profile of the target students, to improve the delivery of teacher feedback and to collect the students' metacognitive achievements (rubrics). The detailed analysis of the data, which combines qualitative and quantitative techniques, provides evidence that the delivery of teacher feedback, enhanced by digital tools, increases the students' capacity for self-regulation. Among the various educational tools used, the digital reflective portfolio stands out as it allows longitudinal collection of samples of the development of student autonomy, is useful for planning university teaching and makes it possible to send quality feedback. In addition, this part of the handbook includes an analysis of the feedback reports that the teachers shared with each other in the context of the project and in which not only various types of feedback are identified according to the different activities that the students carry out, but also information on the students' performance and progress. The manual concludes with a series of recommendations addressed to the teachers so that they can introduce some changes in the methodology and pedagogical design in order to increase the metacognitive awareness of the higher education students, to encourage greater self-reflection and to develop their self-criticism, individual engagement and self-organisation.
Este manual apresenta alguns dos resultados da investigação colaborativa realizada no âmbito do projeto interuniversitário BLEARN AUTONOMY. Este projeto centrou-se na análise e implementação de estratégias pedagógicas híbridas ou b-learning de aprendizagem para promover a autonomia num contexto de mutação causada pela última pandemia. O enquadramento teórico, integrado por correntes construtivistas e conectivistas da aprendizagem, destaca a mudança transformadora de papéis entre estudantes e professoras, cujas estratégias dão prioridade à autorregulação, através de um feedback melhorado num contexto digital. O manual apresenta o processo de implementação do projecto nas diferentes universidades e descreve alguns instrumentos (questionários) e procedimentos de investigação (grupos focais e entrevistas), especialmente concebidos para traçar o perfil das estudantes-alvo, para otimizar a entrega de feedback das professoras e para recolher os resultados metacognitivos das estudantes (grelhas de avaliação). A análise detalhada dos dados, que combina uma metodologia qualitativa e quantitativa, fornece provas de que o fornecimento de feedback docente, reforçado por ferramentas digitais, aumenta a capacidade de autorregulação das alunas. Entre as várias ferramentas educativas utilizadas, destaca-se o portefólio digital reflexivo que permite a recolha longitudinal de amostras do desenvolvimento da autonomia das estudantes, é útil para o planeamento do ensino universitário e possibilita o envio de feedback de qualidade. Além disso, esta parte do manual inclui uma análise dos relatórios de feedback que as docentes partilharam entre si no contexto do projeto, que identificam não só vários tipos de feedback sobre as diferentes atividades que as alunas realizam, mas também informações sobre o desempenho e progresso das estudantes. O manual conclui com uma série de recomendações, dirigidas às docentes, com o intuito de introduzir algumas mudanças na metodologia de ensino e conceção pedagógica que procuram alargar a consciência metacognitiva das estudantes do ensino superior, encorajar uma maior autorreflexão e desenvolver a sua autocrítica, empenho individual e auto-organização.
En aquest manual es recullen alguns dels resultats de la recerca col·laborativa duta a terme al si del projecte interuniversitari BLEARN AUTONOMY. Aquest projecte ha fet un seguiment d’estratègies pedagògiques d’aprenentatge híbrid i/o b-learning per fomentar l’autonomia en un context de canvis profunds provocats per la darrera pandèmia. El marc teòric, integrat per corrents constructivistes i connectivistes de l'aprenentatge, palesa el canvi del paper tant de les estudiants com de les docents, i com un seguit d’estratègies pedagògiques prioritzen l'autoregulació a través d'una retroalimentació (o feedback) millorada en contextos digitals. Al manual presentem com hem dut a terme el projecte a les diferents universitats i descrivim els qüestionaris, els grups de discussió i les entrevistes aplicats. Hem concebut aquests procediments de tal manera que copsessin el perfil metacognitiu de les alumnes, moltes de les quals havien seguit rúbriques precises d’avaluació, i totes les quals havien rebut de diverses maneres un seguit de comentaris qualitatius de retroalimentació (feedback) del professorat. A través de l'anàlisi detallada de les dades, que combina una metodologia qualitativa i quantitativa, es recullen evidències que l'enviament del feedback docent, afavorit per les eines digitals, augmenta la capacitat d'autoregulació de les estudiants. Entre les diverses eines educatives utilitzades destaca el portafoli reflexiu digital, que permet recollir de manera longitudinal mostres del desenvolupament de l'autonomia de les estudiants. Alhora, ajuda a planificar la docència universitària i a donar un feedback de qualitat. A més, incloem una anàlisi dels informes de retroalimentació que les docents van compartir entre si en el context del projecte, en els quals s'identifiquen no només diversos tipus de retroalimentació en funció de les diferents activitats que les estudiantes duen a terme sinó també informació sobre el seu progrés. El manual conclou amb una sèrie de recomanacions, dirigides a les docents, a fi de suggerir alguns canvis en la metodologia i disseny pedagògic per ampliar la consciència metacognitiva de les estudiants d'educació superior, propiciar una autorreflexió més gran i desenvolupar la seva capacitat autocrítica, compromís individual i autoorganització.
Ce manuel présente certains des résultats de la recherche collaborative menée dans le cadre du projet interuniversitaire BLEARN AUTONOMY. Ce projet s'est concentré sur l'analyse et la mise en œuvre de stratégies pédagogiques d'apprentissage hybride et/ou de formation en ligne pour promouvoir l'autonomie de l'étudiant dans un contexte de mutation causé par la dernière pandémie. Le cadre théorique, intégrant des approches constructivistes et connectivistes de l'apprentissage, met en évidence le changement transformatif des rôles entre les apprenants et les enseignants, dont les stratégies mettent l'accent sur l'autorégulation par le biais d'un feedback amélioré dans un contexte numérique. Le manuel présente le processus de mise en œuvre du projet dans les différentes universités et décrit certains instruments (questionnaires) et procédés de recherche (groupes de discussion et entretiens), spécialement conçus pour dessiner le profil des étudiants cibles, améliorer la communication du feedback de l'enseignant et recueillir les réalisations métacognitives des étudiants (rubriques). L'analyse détaillée des données, qui combine des techniques qualitatives et quantitatives, démontre que le feedback de l'enseignant, renforcé par des outils numériques, augmente la capacité d'autorégulation des étudiants. Parmi les différents outils pédagogiques utilisés, le portfolio réflexif numérique se détache, car il permet la collecte longitudinale d'échantillons relatifs au développement de l'autonomie des étudiants. Il est également utile pour la planification de l'enseignement universitaire et permet d'envoyer un feedback de qualité. En outre, cette partie du manuel comprend une analyse des rapports de retour d'information que les enseignants se sont échangés dans le cadre du projet et dans lesquels sont identifiés non seulement divers types de retour d'information en fonction des différentes activités réalisées par les étudiants, mais aussi des informations sur les performances et les progrès des étudiants. Le manuel se termine par une série de recommandations adressées aux enseignants afin qu'ils puissent introduire des changements dans la méthodologie et la conception pédagogique dans le but d'augmenter la conscience métacognitive des étudiants de l'enseignement supérieur, d'encourager une plus grande autoréflexion et de développer leur autocritique, leur engagement individuel et leur auto-organisation.
Denne håndboken presenterer noen av resultatene fra samarbeidsforskningen utført i prosjektet BLEARN AUTONOMY, et samarbeidsprosjekt mellom flere universitet. Prosjektet fokuserte på å analysere og implementere hybrid læring og / eller blandet læring i pedagogiske strategier, for å fremme autonomi i en kontekst av forandring forårsaket av den siste pandemien. Det teoretiske rammeverket, integrert av konstruktivistiske og konnektivistiske tilnærminger til læring, fremhever den transformative rolleendringen mellom elever og lærere, hvis strategier legger vekt på selvregulering gjennom forbedret tilbakemelding i en digital kontekst. Håndboken presenterer gjennomføringsprosessen av prosjektet ved de ulike universitetene, og beskriver noen instrumenter (spørreskjemaer) og forskningsprosedyrer (fokusgrupper og intervjuer), spesielt utformet for å tegne profilen til målstudentene, for å forbedre leveringen av tilbakemeldinger fra lærere, og for å samle studentenes metakognitive prestasjoner (rubrikker). Den detaljerte analysen av dataene, som kombinerer kvalitative og kvantitative teknikker, gir bevis for at levering av tilbakemeldinger fra lærere, forbedret med digitale verktøy, øker studentenes evne til selvregulering. Blant de ulike pedagogiske verktøyene som brukes skiller den digitale reflekterende porteføljen seg ut, da den tillater langsgående innsamling av prøver av utviklingen i studentenes autonomi, er nyttig for planlegging av universitetsundervisning, og gjør det mulig å sende tilbakemeldinger av høy kvalitet. I tillegg inneholder denne delen av håndboken en analyse av tilbakemeldingsrapportene som lærerne delte med hverandre i sammenheng med prosjektet, og hvor ikke bare ulike typer tilbakemeldinger identifiseres i henhold til de ulike aktivitetene som elevene utfører, men også informasjon om elevenes prestasjoner og fremgang. Håndboken avsluttes med en rekke anbefalinger rettet til lærerne, slik at de kan introdusere noen endringer i metodikk og pedagogisk design, for å øke den metakognitive bevisstheten til studentene i høyere utdanning, for å oppmuntre til større selvrefleksjon og utvikling av selvkritikk, individuelt engasjement og selvorganisasjon.
Niniejszy podręcznik prezentuje niektóre wyniki wspólnych badań prowadzonych w ramach międzyuczelnianego projektu BLEARN AUTONOMY. Projekt ten koncentrował się na analizie i wdrażaniu strategii pedagogicznych nauczania hybrydowego i/lub b-learning u w celu wspierania autonomii w kontekście zmian spowodowanych przez niedawną pandemię. Ramy teoretyczne oparte na konstruktywistycznych i koneksjonistycznych nurtach uczenia się podkreślają transformacyjną zmianę ról między uczniami i nauczycielami, których strategie priorytetowo traktują samoregulację poprzez wzmocnienie informacji zwrotnej (feedbacku) w kontekście cyfrowym. W podręczniku tym przedstawiony jest proces wdrażania projektu w różnych uczelniach oraz opisane są niektóre narzędzia (kwestionariusze) i procedury badawcze (grupy fokusowe i wywiady) stworzone specjalnie w celu określenia profilu docelowych studentek i studentów, optymalizacji przekazywania przez wykładowczynie i wykładowców informacji zwrotnych oraz prezentacji osiągnięć metakognitywnych studentek i studentów (tabele oceniania - rubryki). Dzięki szczegółowej analizie danych, łączącej metodologię jakościową i ilościową, zebrano dowody na to, że dostarczanie informacji zwrotnej przez wykładowczynie i wykładowców wzmocnione przez zastosowanie narzędzi cyfrowych zwiększa zdolność studentek i studentów do samoregulacji. Wśród różnych stosowanych narzędzi edukacyjnych wyróżnia się e-portfolio refleksyjne, ponieważ umożliwia badanie podłużne gromadzonych próbek rozwoju autonomii studentek i studentów, jest przydatne w planowaniu nauczania uniwersyteckiego i umożliwia przekazywanie wartościowej informacji zwrotnej. Ponadto ta część podręcznika zawiera analizę raportów zwrotnych, którymi wykładowczynie i wykładowcy dzielili się ze sobą w ramach projektu i w których wyodrębniono nie tylko różne rodzaje informacji zwrotnych w zależności od różnych zadań realizowanych przez studentki i studentów, ale także informacje o studenckich osiągnięciach i postępach. Podręcznik kończy się zaleceniami skierowanymi do wykładowczyń i wykładowców, w celu wprowadzenia pewnych zmian w metodyce i projektowaniu procesu pedagogicznego, aby zwiększyć świadomość metakognitywną studentek i studentów szkół wyższych, zachęcić ich do większej autorefleksji i rozwinąć ich zdolność do samokrytyki, indywidualnego zaangażowania oraz samoorganizacji.
TipoLivro
DescriçãoEste livro é uma versão em português de: Cea Álvarez, A. M., Dono López, P., Lerma Sanchis, M. D., Mogas Recalde, J., Pazos-Justo, C., e Rambla, X. (2023). Potenciar la autonomía mediante la retroalimentación: propuestas para el aprendizaje híbrido en la educación superior. Edições Húmus. https://doi.org/10.21814/1822.82097
URIhttps://hdl.handle.net/1822/83594
ISBN978-972-8063-70-2
AcessoAcesso aberto
Aparece nas coleções:CEHUM - Livros e Capítulos de Livros

Ficheiros deste registo:
Ficheiro Descrição TamanhoFormato 
POTENCIAR A AUTONOMIA ATRAVÉS DO FEEDBACK.pdf2,81 MBAdobe PDFVer/Abrir

Este trabalho está licenciado sob uma Licença Creative Commons Creative Commons

Partilhe no FacebookPartilhe no TwitterPartilhe no DeliciousPartilhe no LinkedInPartilhe no DiggAdicionar ao Google BookmarksPartilhe no MySpacePartilhe no Orkut
Exporte no formato BibTex mendeley Exporte no formato Endnote Adicione ao seu ORCID